-->
Els nins i nines de quart avui hem fet
una tècnica de treball cooperatiu “lectura compartida” a la
classe de biblioteca i l'hem feta per treballar poemes. A continuació hem explicat el seu significat.
Els poemes han estat
aquests:
El jardiner
-Dóna'm una flor,
jardiner que regues
el jardí florit.
-Què en faràs, amiga?
-Me la posaré al damunt del pit.
-Pensaràs en mi?
-Mentre la flor duri,
en tu pensaré,
i quan es mustigui
me n'oblidaré.
Ell, enamorat,
la vol fer captiva
i li ha regalat
una sempreviva.
La Malagarsa
La Malagarsa era una bruixa
negra i fumada del temps antic,
no com les que ara van a la “tele”
amb galtes fresques i cos bonic.
Ella gastava gripaus, serpotes
i herbes estranyes per fer ungüents;
no com les d'ara, que tenen cartes,
boles i ciris, o són vidents.
Quan ella reia, la seva boca
era una cova tota negror;
les d'ara solen anar al dentista,
usen dentífrics del bo i millor.
Van ben vestides, ben maquillades,
plenes de joies; res de mussols,
ni gats ni escombres: tenen bons cotxes,
pisos i comptes que creixen sols.
La Malagarsa sols entenia
de sortilegis i males arts.
Bruixots i bruixes d'avui en dia
ja se les donen de diplomats!
En una sola cosa s'assemblen;
tenen un públic embadocat.
(Si no ho encerten... no ho endevinen;
si ho endevinen... ho han encertat.)
Adolescents
Amb la cartera a l'esquena,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena,
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,
ni si fa sol o si plou,
ni si volen orenetes
i els arbres treuen brot nou...
Només mira si és prou alta
i té l'aire prou bonic
perquè pugui enamorar-se'n,
quan la vegi, el seu amic.
Però l'amic no s'hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.
La bruixa revellida
Una bruixa revellida,
seca com un escardot,
ja no sap moure l'escombra;
prova de volar i no pot.
Veu ocells i papallones
que voleien entre flors...
ella, en lloc de tenir ales,
només té la pell i l'os.
Pensa, amb ràbia, que de jove
dominava el bosc i el prat
i per maldat o caprici
tot ho deixava embruixat.
Ara, ja ni gosa riure;
la veurien sense dents
i ja no la temerien
ni fugirien corrents;
-potser i tot l'empaitarien!-
S'amagarà en la foscor,
lluny d'ocells i papallones.
Ara és ella, qui té por!
El trobador
Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser garrella,
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tant contentes
ni m'ho agrairien tant.
Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creure que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que al m
on no trobarien
millor cantaire que jo.
Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria un bri de
felicitat.
El pastor
Dintre la barraca
del pobre pastor
les parets són blanques
i negre el fogó.
La taula és corcada,
i els dos i tres plats
de terrissa groga
són escantonats.
La cadira baixa
té un llistó trencat
i el seient de boga
gairebé esbotzat.
La màrfega fosca
que li fa de llit
va perdent la palla
per un descosit.
L'home trenca ametlles
a vora del foc
on un tros de soca
crema a poc a poc.
Amb pa, farigola
i un all, al tupí,
quina bona sopa
que s'hi fa bullir!
Posarà a la brasa
un botifarró
i beurà vi negre
a raig de porró.
No està trist; té llenya
per l'hivern que és llarg...
I per companyia
té el gos al costat.
Per deures han de tornar a llegir el
poema que han treballat al seu equip, copiar-lo i fer un dibuix al costat. Això ho han de fer tots els
nins
de la classe manco els secretaris de cada equip, que
només l'han de copiar a un full de colors